Blai Bonet
Santanyí, Mallorca, 1926-1997
Als deu anys ingressà al seminari de Palma. El 1947, malalt de tuberculosi, va abandonar el seminari i romangué al sanatori de Caubet (Bunyola), on començà a escriure la novel·la El mar (1958, premi Joanot Martorell de 1957). La cruesa de la història i la gosadia de l’estil causaren un gran impacte en la crítica catalana de l’època. Al sanatori, Blai Bonet també escrigué els seus dos primers poemaris, Quatre poemes de setmana santa (1952) i Entre el coral i l’espiga (1952). Amb Cant Espiritual (premi Óssa Menor de 1952), prologat per Salvador Espriu, es donà a conèixer a Catalunya, on fixà la residència (1952-1968) i on continuà rebent tractament en un sanatori del Montseny.
Des del principi de la seva carrera, en cada nou llibre Blai Bonet evolucionà cap a formes cada vegada més lliures. La seva obra narrativa incorporà a la literatura catalana corrents que afloraven en el panorama literari europeu. Existencialisme, experimentalisme, nouveau roman… foren adaptats al món personal de l’escriptor. Altres obres de Blai Bonet són Haceldama (1959), L’Evangeli segons un de tants (1967, premi Carles Riba de 1962), Judes i la primavera (1963), Míster Evasió (1969), i El jove (1987, premi Lletra d’Or, Premi Nacional de la Crítica i Premi de la Generalitat de Catalunya), entre d’altres.
El sentiment religiós i existencial i les conseqüències de la malaltia que Blai Bonet patia condicionaren la seva trajectòria vital i literària, que el caracteritzà com un dels escriptors més personals de la literatura catalana actual, en el si de la qual sovint adoptà actituds de veritable out-sider.
Llibres de Blai Bonet publicats a Ensiola Editorial: Haceldama
