Camilo Boito
Roma, 1836– Milà, 1914
Va ser un arquitecte, crític d’art i escriptor. Germà del també escritor i compositor Arrigo, es dedicà principalment a l’arquitectura. Participà en la Scapigliatura, moviment artístic i literari desenvolupat a la Itàlia septentrional, a mitjan segle XIX, i des d’on s’estengué per tota la península, que animava a rebel·lar-se contra la cultura tradicional i el bon sentit burgès. Debutà amb Storielle vane (1876), a les quals seguiren, el 1883, Senso e altre storielle vane (també conegudes com Senso, nuove storielle vane). Il maestro di setticlavio, una col·lecció de contes publicada el 1891, és la seva darrera obra. La bellesa en totes les seves expressions, especialment la femenina, però també la musical i l’artística és un tema constant en la seva narrativa. El 1954, Luchino Visconti féu una versió cinematogràfica de Senso, gràcies a la qual el relat esdevingué el més famós de l’autor. El 2002, el director italià Tinto Brass en va fer una altra versió; i el director grec Kharálampos Goyós adaptà un altre dels seus relats, El cos, per a l’òpera.
Llibres de Camilo Boito publicats a Ensiola Editorial: Senso
