Charles Baudelaire
París, 1821-1867
El darrer gran romàntic francès, i el més gran al costat de Victor Hugo, és l’iniciador d’una nova sensibilitat, centrada en l’experiència de la vida urbana i en l’observació de les ambivalències del món emotiu i imaginatiu, que ha expulsat la poesia de la «bellesa» en el sentit greco-llatí. És autor de Les fleurs du mal (1857), únic recull poètic; Les paradis artificiels (1861), el seu primer llibre de prosa; i Le Spleen de Paris (1869), «poemes en prosa».
Així mateix, Baudelaire fou un agut crític d’art (Curiosités esthétiques i L’art romanique, 1868), i dugué a terme un estudi minuciós de moviments artístics i d’artistes.
Llibres de Charles Baudelaire publicats a Ensiola Editorial: L’haixix (Els paradisos artificials), La Fanfarlo
