François de la Rochefoucauld
París, 1613-1680
Tengué un paper actiu en la vida de la cort i participà en les guerres que varen mantenir Lluís XIII i Lluís XIV. El 1652, va ser ferit a la batalla de Faubourg Saint-Antoine, per la qual cosa hagué de fer repòs durant algun temps. Tornà a París i entrà en contacte amb els cercles literaris. Les seves creences polítiques i la seva participació en les intrigues cortesanes estigueren marcades per la seva relació íntima amb distingides dames de la noblesa, entre les quals figuren la duquessa de Chevreuse, la duquessa de Longueville i Marie Madeleine, comtessa de La Fayette. El seu horitzó intel·lectual s’amplià gràcies a la seva amistat amb Marie de Rabutin-Chantal, marquesa de Sévigné. És autor d’un destacat volum de Mémoires (1662), però la fama literària li arribà de les seves Màximes, la redacció de les quals començà el 1658; es tracta d’una col·lecció de 700 epigrames que constitueixen una fita del classicisme francès.
Llibres de François de la Rochefoucauld publicats a Ensiola Editorial: Màximes
