Jaume Pomar
Palma, 1943
Jaume Pomar (Palma, 1943) és poeta, narrador i assagista. És autor d’alguns poemaris, com Tota la ira dels justos (1967, premi Ciutat de Palma de 1966), Amb la mort amorosament (1969), Història personal (1979), Imatge de la por (1988), Les quatre estacions (1991, premi de la crítica Cavall Verd de 1991), Frontissa (1993, premi Miquel de Palol de 1992) i La sínia de les hores (1997). Un dia o l’altre acabaré de legionari (1988), En Josep X. Xueta (2001) i Temps inconjugable (2001) conformen la seva aportació a la narrativa. Ha desenvolupat una llarga tasca de recerca i estudi de la vida i obra de Llorenç Villalonga, fruit de la qual són, entre d’altres, El meu Llorenç Villalonga (1995), La raó i el meu dret. Biografia de Llorenç Villalonga (1995), Cartes i articles de Llorenç Villalonga. Temps de preguerra 1914- 1936 (1998) i A la recerca de Llorenç Villalonga (2001). Així mateix, és autor d’assaigs, com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, vida i obra (1966) i L’aventura de “Nova Palma” (1976).
Llibres de Jaume Pomar publicats a Ensiola Editorial: Quatre veus de la literatura contemporània a Mallorca
