Jordi Coca
Barcelona, 1947
Va començar la seva carrera literària el 1971 com a narrador amb Un d’aquells estius. Els Lluïsos. Vinculat des de 1970 a l’Institut del Teatre de Barcelona com a professor de teoria i literatura dramàtiques (va ser director d’aquesta institució de 1988 a 1992), ha escrit i ha fet traduccions d’obres teatrals i poètiques, ha dirigit espectacles i ha fet assaigs sobre temes diversos, centrant-se en les arts escèniques i especialment en les figures de Brossa, Pedrolo o Palau i Fabre.
A la darreria dels anys vuitanta va reprendre el gènere novel·lístic. Algunes de les seves obres són Mal de lluna (Premi Documenta de 1988), La japonesa (Premi Josep Pla de 1992), Louise. Un conte sobre la felicitat (Premi de la Crítica de 1993), Paisatges de Hopper (1995), Dies meravellosos (Premi Ciutat de Palma de novel·la Llorenç Villalonga de 1995), L’Emperador (1997. Premi de la Institució de les Lletres Catalanes), Sota la pols (Premi Sant Jordi de 2000), Lena (2002), Cara d’àngel (2004, Premi Joanot Martorell de 2004) i Sorres blanques (2006).
Ha estat traduït a l’anglès, al francès i al castellà.
A més, ha estrenat quatre texts teatrals: Platja negra (Espai Brossa, direcció de Lurdes Barba), Antígona (Teatre Lliure, direcció de Ramon Simó), Tempesta a les mans (dirigida per ell mateix) i Interior anglès (Sala Muntaner, direcció de Joan Mª Gual), entre d’altres.
El 1992 va ser ser professor visitant a la Universitat de Berkeley (EUA).
Llibres de Jordi Coca publicats a Ensiola Editorial: Paisatges de Hopper
