Lajos Zilahy
Nagy-Szalonta, Imperi Austro- hongarès i avui Romania, 1891 – Novi Sad, Iugoslàvia, ara Sèrbia, 1974
Lajos Zilahy és un narrador i dramaturg hongarès, que gaudí d’un gran reconeixement a mitjan segle xx. Algunes de les seves obres, com Els Dukay, Primavera mortal, L’ànima s’apaga i El desertor, obtingueren una extraordinària repercussió internacional.
Es doctorà en dret en la Universitat de Budapest i s’inicià com a periodista del diari Magyaroszág, del qual fou corresponsal en diverses ciutat d’Europa. Va intervenir en la Primera Guerra Mundial, i va ser ferit. Com en molts d’altres escriptors del moment, aquella experiència el marcà profundament, cosa que s’evidencia en la majoria de les seves obres, en les quals apareix un pòsit d’amargor i de dolor per una Europa trencada per la violència.
Disconforme amb el règim hongarès de postguerra, el 1948 s’exilià als Estats Units d’Amèrica, però, ja gran, tornà a Europa i s’instal·là a Iugoslàvia, prop de la frontera d’Hongria, amb l’esperança de morir prop de la seva terra.
Llibres de Lajos Zilahy publicats a Ensiola Editorial: Els Dukay.
