Voltaire
París, 1694-1778
Amb el nom de Voltaire és mundialment conegut François-Marie Arouet. Format amb els jesuïtes, la seva trajectòria vital s’allunyà de l’ortodòxia del seu temps (cosa que el menà algunes vegades a presidi), tot i que el seu gran prestigi com a escriptor i pensador l’apropà a figures tan rellevants com Lluís XV o Frederic de Prússia.
Les seves peces teatrals (Oedip, Brutus, La mort de César, etc.), la seva poesia (La Henriade, La pucelle o Le désastre de Lisbonne) i les seves obres filosòfiques (Lettres philosophiques, Dictionnaire philosophique i altres) o de caràcter narratiu (Candide, L’Ingénu, Zadig) el convertiren en la columna vertebral del seu segle, que va viure amb intensitat, no exempta de contradiccions. Després d’uns anys molt atzarosos, i en haver romput intempestivament amb Frederic II de Prússia, de qui era assessor literari, es retirà a Ferney (França, prop de la frontera suïssa, per una qüestió de seguretat), amb la nova amant, la seva neboda Mme Denis —la primera havia estat la influent Mme de Châtelet. A Ferney, hi ha escriure les seves Memòries, on es manifesten tant les conviccions més profundes com l’ambigüitat d’un dels pensadors més influents de la història.
Llibres de Voltaire publicats a Ensiola Editorial: Memòries per servir a la vida del senyor Voltaire.
